|
Dimecres, 25 de febrer a les 22.35 h
-
- "La zona morta" se situa exactament a la zona crucial en
l'evolució com a cineasta de David Cronenberg, el millor director
canadenc en actiu, i, si m'ho feu dir, també el millor director
canadenc de la història. I, si m'ho feu dir, encara afegiré
que un dels indiscutibles millors directors de cinema dels últims
20 anys, per molt que protestin aquells que mai permetrien que un autor
especialista en fantàstic pugés al pòdium dels artistes
exemplars.
-
- És un film fonamental perquè traça la frontera
exacta entre una part de la filmografia de Cronenberg (la més urgent,
visceral i brutalista, la que inclou "Van venir de dins de",
"Cromosoma 3" i "Soanners"), i la següent (que
s'iniciarà amb la fonamental i admirada 2a versió de "La
mosca" i seguirà amb obres mestres com "Inseparables",
"The Naked Lunch" o "Crash", entre altres encerts).
Però "La zona morta" sembla, sobretot, i així va
ser valorada, una altra adaptació de Stephen King. Greu error. Perquè
un King ho és, de fet. I una de les millors novel.les de qui el
1983 estrenava una nova adaptació cada 5 mesos. Però tot
el film s'inscriu molt bé en el conjunt de les característiques
de Cronenberg, i si no es pot parlar d'una obra mestra, sí d'un
treball conscient i equilibrat amb els altres.
-
- "La zona morta" era la sisena novel.la de l'escriptor, publicada
el 1979. Hem de pensar que va ser escrita quan King ja sabia el potencial
que la seva literatura oferia al cinema i els resultats econòmics
monumentals que li representava. És a dir, ja havia començat
a escriure pensant, també, que d'allò en sortís un
possible guió atractiu! "Carrie" s'havia rodat tres anys
abans. Tothom volia els drets d'una novel.la de King, però va ser
Debra Hill, la productora associada habitualment a John Carpenter, qui
tancaria l'acord sobre "La zona morta", un cop Stanley Donen
(el director de "Cantant sota la pluja" i "Dos a la carretera")
va abandonar la intenció de dirigir-la (el que hauria estat una
insensatesa demencial, per molt que m'agradi Donen. No li hauria tret ni
la meitat del partit que Cronenberg).
-
- En mans d'aquest, la història del professor que després
de cinc anys en estat de coma per culpa d'un accident pot identificar el
futur de les persones només tocant-les amb la mà, i per tant
té la possibilitat de modificar els esdeveniments futurs, sigui
una guerra, un accident o unes eleccions polítiques, es converteix
en un material tràgic de primer ordre, un film sobre les paradoxes
de la consciència moral i, el que és més important,
un retrat terrorífic, una diagnosi d'un cinisme integral sobre la
corrupció americana en el si d'una societat convençuda de
la seva felicitat.
-
- El treball de direcció és clàssic, competent,
molt moderat si considerem com feia abans les pel.lícules Cronenberg.
Potser alguns van arribar a creure que abandonava el seu potencial de personalitat.
Però amb els films següents sabríem que no: que potser
havíem perdut cert estrèpit visual, concessions Gore incloses,
però que la versemblança del que planteja en pantalla augmenta
la dimensió crítica i tenebrosa que el director promet.
-
- "La zona morta" és un film molt cuidat. La música
de l'encara diletant Michael Kamen l'acompanya amb mesura i intenció.
El repartiment és un luxe absolut: a més d'un Christopher
Walken admirable de sobrietat, els noms de Herbert Lom, Anthony Zerbe i
Tom Skerritt afegeixen una connexió amb altres branques del Fantàstic
que reforcen el conjunt, en què ja les cares presents manen i indiquen
per on aniran les coses. Martin Sheen exagera, però això
ho ha fet sempre i no té més conseqüència que
dotar d'un aspecte psicològic extrem el personatge més tenebrós
i repugnant de la història. Probablement per això el va triar...
-
- Ara, quan les adaptacions de Stephen King són cada vegada més
penoses, i se'n discuteix l'honorabilitat, recordar els anys en què
"Cujo", "La resplendor", "Christine" i, sobretot,
l'extraordinària "Salem" van contribuir al fet que el
cinema i la televisió de terror fossin grans, fa gràcia.
A la llista, i en un lloc d'honor, cal afegir-hi "La zona morta".
Perquè era un bon King, és clar. Però, sobretot, perquè
era un excel.lent Cronenberg.
|